Castellar del Vallès conserva encara empremtes de l’esplendor de finals del segle XIX i de la indústria llanera i cotonera. El Palau Tolrà, que data de 1890 i avui dia seu de l’Ajuntament; la plaça Major; la torre de l’església; l’Arxiu d’Història o el mirador de l’Era d’en Patasques són alguns dels espais que conserven l’encant d’una època passada.
El poble compta amb més de 40 masies escampades pel terme municipal que presenten una gran varietat d’estils que van des del romànic i al gòtic al modernista o a l’art eclèctic. Algunes d’aquestes masies encara estan habitades,
La Capella de Montserrat, l’Ermita de Santa Maria de les Arenes i les esglésies de Sant Feliu del Racó i de Santa Maria del Puig de la Creu, són alguns dels indrets imprescindibles de Castellar. Per Nadal, una visita obligada és l’exposició que cada any organitza el Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat, una de les més destacades de Catalunya.

Projecte Florit
L’àrea forestal i agrícola de Castellar del Vallès ocupa un 83% del total de la superfície municipal, mentre que el 30% de la seva extensió forma part del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. El riu Ripoll travessa el terme de nord a sud. El seu entorn natural ha estat des de sempre un reclam per a excursionistes i com a lloc de repòs i lleure. Precisament posar en valor aquesta riquesa natural i paisatgística és un dels propòsits de l’Ajuntament.
Castellar disposa d’una superfície 113,8 hectàrees d’espais verds, dels quals gairebé un 30% corresponen a parcs i jardins urbans. Amb més de 3.400 arbres inventariats de 46 espècies diferents, el tipus de bosc més estès és la pineda de pi blanc, entre la qual puntualment apareixen l’alzina i el roure, i una riquesa arbustiva típica mediterrània.
Els espais verds més característics del municipi són: els jardins del Palau Tolrà, la Plaça Catalunya, els parcs de Colobrers i de Canyelles, la plaça major amb els carrers del centre, la plaça Esperanto o la ronda de Tolosa i de Llevant. Castellar disposa de sistema de telegestió de reg en el 80% de la seva superfície.