Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt, vila oberta al mar i al Montalt, amb més de 400 anys d’història, històricament de tradició agrícola vinyataire.
A principis del segle XX, Sant Vicenç visqué el fenomen de la fil•loxera que provocà un reciclatge forçós dels conreus en quedar destruïdes les vinyes existents. Fins aleshores, els treballs artesans i l’agricultura havien estat les bases principals de l’economia dels santvicentins, ben anomenats des d’antuvi, per l’apel•latiu “xurravins” si tenim en compte que el xerroviu (Serinus-Serinus) és un ocell, de magnífic cant, que freqüentava les vinyes i Sant Vicenç, en aquella època, era un poble ric en aquest tipus de conreu.
A mitjans del segle XX, es començà a desenvolupar una incipient activitat industrial i prengué rellevància el sector de la construcció i el turisme. La vila, aturonada, no deixa indiferent al visitant, sent un balcó amb vistes excepcionals, vila oberta al Mediterrani, un dels recursos turístics més destacables.
Un dels pulmons de la vila és el Parc dels Germans Gabrielistes, un jardí encisador de quasi 4 Ha. amb flora autòctona de la zona i exemplars d’arbres centenaris de gran bellesa i interès, molts d’ells originaris d’Àfrica, Àsia i Austràlia, que foren portats pels Germans Gabrielistes des de les seves missions en aquells continents.
Aquest paratge constitueix l’autèntic mirador natural del poble i està coronat per una torre de guaita del segle XVIII, la torre del baró de Can Valls, d’una important rellevància arquitectònica. Al mateix parc, es va recuperar una antiga mina d’aigua que torna a rajar i nodreix d’aigua un petit llac que fa d’aquest parc un lloc ideal per gaudir de la pau i la tranquil•litat que la natura verge ens ofereix.