Llançà, és una petita vila mediterrània situada enmig d’un paisatge únic i envoltada tant per terra com per mar, per dos espais naturals protegits, el Parc Natural del Cap de Creus i el PNIN de l’Albera.
Actualment, des de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Llançà, s’està fent un especial èmfasi en la valoració dels recursos culturals, naturals i paisatgístics de la zona i l’establiment dels seus programes de descoberta; també aposta per potenciar el turisme de natura i liderar aquest producte a la zona nord del Cap de creus.
El total de zones verdes és de 318.000 m2, dels quals 19.000 es poden considerar espais verds i parcs i jardins urbans, i la resta 299.000 m2 com a zones verdes periurbanes i/o semi forestals amb baix manteniment. Llançà, té un enllaç definit de la Vila i el Port, mitjançant l’avinguda Europa i l’avinguda Pau Casals, en les que abunden les palmeres (Palmera Washingtònia ) i els arbres ( Tipuana Tipu), que donen un caire de passeig, fins a la platja del port i finalitzant a l’ illot del Castellar, lloc emblemàtic del municipi per la seva situació estratègica sobre el port de pescadors i com a mirador excepcional.
Els enjardinaments de la vila, es conformen en petits espais en el nucli urbà, on predomina la planta vivaç i arbustiva. En l’arbrat viari, és on predominen els plataners, molts d’ells centenaris. Cal tenir molt present, el plataner exemplar de la Plaça Major i el de la placeta del carrer Cabrafiga, així com el Tamariu exemplar situat al mig de la platja de Grifeu, que resisteix impassible a les fortes llevantades que sovint pateix. Cal fer una menció especial al sector de la Valleta, que juntament amb l’ermita de Sant Silvestre, (situada a 3km. de Valleta) es troben en un paratge idíl·lic de la serralada prelitoral, encerclat per ginestes, estepes i argelagues.
L’arbre que abunda més, i que forma part de la vegetació de les urbanitzacions, és el pi blanc (Pinus Halepensis), i algunes zones de l’entorn del nucli urbà, amb roures i alguns eucaliptus. Altres espècies d’arbres de nova implantació, han estat el lledoner, l’ albícia, el Braichition, l’acàcia de tres puntes, les pereres de flor, la tipuana i la sòfora…
Pel que fa a noves plantacions, s’ha pres consciència de fomentar la introducció de varietats adaptades a la climatologia mediterrània, sobretot pel que fa a planta vivaç, arbustiva, aromàtica o entapissant. Mitjançant la implantació d’aquest tipus de planta, s’ha disminuït la flor de temporada, reduint la despesa habitual.
La tendència, i el nostre objectiu, és d’intentar i procurar a curt termini, innovar, amb una distribució dels espais de les zones verdes, amb més massissos i agrupacions arbustives de llarga floració que comporti una jardineria més sostenible i eficient.
Per altra banda, s’està treballant en donar a conèixer els treballs que s’estan portant a terme aquests darrers anys, pel que fa a la supressió de les plantes invasores que es desenvolupen en el nostre espai costaner, així com la canya (arundo donax), l’ungla de gat (podocarpus ) o les atzavares ( agave americana).