Participació Ciutadana

Els/les alumnes de la Casa d'Oficis hem creat un jardí vertical i un hort urbà en el pati del Casal Jove, en el que l'únic que hi havia eren unes jardineres buides.
Per fer el Jardí vertical, hem creat unes estructures amb palets i materials reciclats. El material vegetal que hem plantat han estat tagetes o clavells de moro, alfàbrega i petúnies, gerberes, fúcsia i cintes.
Per la part d'Hort Urbà, hem creat l'estructura amb fusta reciclada i s'ha fet una plantació de tomaqueres, pebroteres, carbassó, albergínies i planta aromàtica.
Vam comprar la terra de plantació a jardineries de la zona, i hem fet instal·lació d'un sistema de reg per que es mantingui sempre amb la humitat adeqüada.

Fa 3 mesos vam plantar un arbre. Comencen a sortir els primer brots de primavera! Què us sembla?

L'objectiu d'aquest projecte és crear un jardí sobre una superfície pavimentada, en aquest cas una plaça pública, sense necessitat de fer cap tipus d'obra. Les plantes triades son totes vivaces i de temporada, per donar color a la zona durant el temps que estigui instal·lat. Un cop acabat l'estiu, el jardí es desmuntarà i els elements del muntatge es podran guardar fins la temporada vinent. El reg que incorpora el sistema escollit s'ha connectat al de la xarxa de parcs i jardins de Barcelona, de forma que es regarà conjuntament amb el parterre que hi ha al costat. Aquesta iniciativa es pot realitzar a qualsevol altre municipi que vulgui realitzar un jardí temporal sobre una superfície dura sense necessitat d'obres.

A l'Escola Pia de Terrassa ens considerem una escola afortunada, tenim un entorn privilegiat. Una finca de 18,539 metres quadrats amb diverses zones enjardinades. Arbres centenaris, un camí d'entrada principal vorejat de gespa, plataners, alzines, una façana principal flanquejada d'elegants i grans palmeres, i plantats arreu dels patis de l'escola hi podem trobar un ventall extens de lledoners, acàcies, llorers, castanyers, oliveres, liquidàmbars, arboços, moreres i magnòlies. Un pulmó verd dins al centre de la ciutat, dins de l'escola, que fa que alumnes, familiars i treballadors en puguem gaudir en el nostre dia a dia.

Apostem per una escola verda i sostenible i per aquest motiu ens esforcem per cuidar i conservar la nostra vegetació de la qual estem molt orgullosos i promovem entre els alumnes la importància d'un entorn natural fent-los participar des de ben petits en projectes com la creació d'un hort a Infantil i un jardí vertical a Primària.

Projecte: l’hort un entorn d’aprenentatge

Entenem l’hort com una eina que ens permet treballar de forma globalitzada i relacionar diferents àrees d’aprenentatge. A partir de l’observació i experimentació l’alumnat pot veure el procés, i l’evolució que genera l’hort. A més al ser una activitat tant propera i vivencial pels nens, ens garanteix que els infants hi participin activament, de manera que l’aprenentatge sigui funcional i significatiu per a ells.

L’hort infantil ajuda als nens i nenes apropar-se a la natura i poder posar en practica diferents experiències senzilles que els fan conèixer moltes de les verdures i fruits que mengen. Començant per la sembra en petits llavorers, el trasplantament als llits de conreu, el manteniment de les diferents espècies de plantes d’horta, fins la collita dels seus fruits proporciona èxits molt gratificants per tots. Al llarg del curs hem plantat: tomàquets, enciams, maduixes, tarongines, patates, menta, pastanagues, faves, pèsols i cols.

Per a dur a terme aquest projecte comptem amb la col·laboració del centre FUPAR de Terrassa (Fundació privada President Amat Roumens), els seus monitors i els seus usuaris ens acompanyen al llarg del curs amb una programació conjunta.
Els objectius de l'hort són: aplicar una metodologia activa i participativa, amb la finalitat d’implicar l’alumnat d’educació infantil en el seu propi aprenentatge, crear una ètica de conservació i respecte cap a la natura i el medi en general i gaudir del treball a l’hort d’una forma lúdica.

Projecte: l’hort vertical a Primària

Dins de l'àrea de coneixement de medi natural, estudiant les plantes, hem decidit fer-ho de manera més significativa i experimental per als nens i nenes creant un hort vertical. El primer pas va ser construir/decorar els testos a partir de garrafes d'aigua. Després vàrem fer la plantació en anglès (amb la mestra d'anglès i l'auxiliar de conversa). Varem plantar tomaqueres, mongetes, dos tipus d'enciam, bledes i maduixeres.

Pensem que és molt important fomentar des de ben petits el respecte pel medi que ens envolta, en aquest cas el medi natural; així com fomentar el fet de tenir cura perquè l'hort es mantingui sa i viu. L'escola està envoltada de molt espais verds, que hem d'aprendre a valorar i tenir-ne cura.(Així com els espais verds de la nostra ciutat).

Hem tingut en compte el manteniment, ja que l'hem d'anar regant, lligant les tomaqueres, treien les males herbes.. hem fet torns de reg i manteniment.
El nostre hort no produeix residus, només destacar que parteix de material reciclat (garrafes de plàstic).

Tenim previst fer una tasca d'etiquetatge de les plantes (amb cartells petits per a cada test i de grans més generals).

Tot productes de l’horta mediterrània que hem plantat en petites quantitats i que han tingut una funció bàsicament formativa.
D’altra banda, hem acondicionat 2 espais per a herbes aromàtiques entre les que hem plantat: menta, espígol, farigola, farigola llimonera, alfàbrega, romaní, maria lluïsa, orenga, melisa, espornellac, julivert, camamilla, sàlvia, etc.
També hem acondicionat 3 espais amb presència bàsicament de plantes amb flor on destaquen: 21 margarides, 4 rosers, anèmones, narcisos, aloe vera, hibiscus, dàlies, gladiols, etc.
En els espais perimetrals del centre, i per tal de millorar l’estètica de les valles hem plantat: 10 arbustos perimetrals (tipus coprosma repens i boix comú), per tal de fer un mur natural i 12 plantes perimetrals trepadores (tipus podranea ricasoliana i solanum jasminoies).
En una zona més ombrívola i de més difícil reg i que estava desaprofitada s’han transplantat 13 arbres aliniats (3 cirerers, 4 alvocaters i 6 nesprers).
Finalment, i per tal de completar l’estètica dels espais hem transplantat també encara més arbres i arbustos: 2 palmeres, 4 llimoners, 5 nesprers, 4 alvocaters, 6 cirerers, 1 albercoquer, 3 mandariners xinesos, 1 mandariner, 1 olivera, 1 lilà, 1 presseguer, 1 pomer, 1 perer i 1 gerdera.

Manteniment i residus
El manteniment dels nostres espais es realitza gràcies al treball de l’alumnat de les classes de l’assignatura optativa de jardineria de 2n i de 3r d’ESO, de la professora que imparteix l’assignatura esmentada i de 3 persones treballadores del centre que aporten hores de treball per al manteniment dels espais.
En un intent de tendir a l’autosuficiència (tant econòmica com ecològica), fem servir una planificació que implica:
- Generació dels mínims residus. Generem compost natural 100% que té l’orígen en els residus vegetals dels nostres propis espais verds i d’aportacions de brossa orgánica vegetal realitzada per l’alumnat de l’assignatura. Disposem actualment de 3 compostadors de jardí, i d’1 vermicompostador. D’aquesta manera podem transformar i reaprofitar els residus orgànics, i així, d’aquesta manera, pràcticament no generem residus, millorem la qualitat de la terra i millorem el creixement de les plantes.
Igualment, les branques gruixudes que no serveixen per fer compostatge, les fem servir com a delimitadors naturals de les diferents zones dels nostres espais (zona d’aromàtiques, zona de flors, etc...).
Tot i així hi ha moments on la poda ha estat molt abundant i generem més residus dels que podem reciclar. En aquestes ocasions l’Ajuntament es fa càrrec de la retirada i reciclatge dels residus orgànics.
- Pel que fa al reg. L’aigua la treiem de la xarxa pública (aixetes del propi Institut). El reg dels bancals per a productes hortícoles, l’hem acondicionat per tal d’aconseguir un gran estalvi d’aigua i una millora del creixement de la planta. Hem instal·lat, en els dos espais principals, un reg per exudació que inclou: 3 programadors, 9 distribuïdors i 22 línies de 8-10 metres aproximadament de canonada tèxtil exudant.
Tot i així hi ha espais que cal regar amb manguera (zona d’aromàtiques i zones de flors). Pel que fa als arbres intentem que s’adaptin a la climatologia i humitat de la zona i intentem fer-ne molt poc reg (pràcticament nul a l’hivern i una mica més intens a l’estiu).
Cal destacar que en les zones d’hort incorporem palla als bancals, cosa que ens ajuda a què creixin menys plantes no desitjades i a conservar la humitat i d’aquesta manera optimitzar encara més la despesa d’aigua.
Finalment indicar que la programació de reg (cops al dia que hi ha reg, i minuts que es rega cada cop) es modifica segons l’estació de l’any, en funció de la necessitat de la planta, i en funció de l’hora del dia). També en el reg amb manguera es tenen en compte aquests paràmetres.
- Plagues i malalties. La planificació dels nostres espais impliquen la necessitat de dur a terme pràctiques ecològiques. És per això que intentem crear un ecosistema que s’adequi als hàbitats dels insectes i que aquests proliferin per tal d’aconseguir el màxim equilibri possible i que sigui aquest equilibri el principal regulador de plagues i malalties. En aquests moment tenim en projecte la construcció de diferents « hotels d’insectes ».
Tot i així hi ha hagut moments que s’han produït puntes de plagues i malalties que hem hagut de combatre amb mètodes més directes. En tots els casos hem estat molt estrictes amb la no utilització de mètodes no ecològics.
En aquests anys hem tingut presencia de pugó i mildiu. Hem realitzat intervencions de tipus prevetiu (ruixar amb infusió d’ortiga, de cua de cavall, de consolda, amb estracte d’all, amb llet, ...). I també ens hem vist obligats a realitzar intervencions més directes, esporga i neteja de les plantes amb pugó, i ruixar tomaqueres amb coure (amb certificació i intensitat ecológiques).

La Txell s'ha trobat unes flors pel carrer molt peculiars!

El CEIP Les Pruneres -en col·laboració amb el dissenyador d'espais Ferran Vílchez Banegas- ha impulsat l'adeqüació de l'accés principal del centre concebint-lo com a un nou espai verd amable pels alumnes.
L'actuació ha comportat la instal·lació d'un grup de jardineres. L'elecció de la flora s'ha basat en les característiques de lluminositat, temperatura i usuàris de l'espai.
Així doncs, s'ha treballat la vegetació com a un joc fent ús d'enfiladisses i plantes de baixa alçada per aconseguir cobrir la major part de l'espai aconseguint la creació d'un petit oasis floral. La flor perenne, caduca i el color formen part de la composició esdevenint com a rellotge d'estacions per a gaudir de totes les èpoques de l'any.

Creiem que la nostra entitat juga un paper en la recuperació i conservació del patrimoni hidtòric-natural així com en les activitats d’educació, formació, conscienciació ambiental i de difusió de la jardineria i l’art floral en general i de les roses en particular.
Un dels eixos principals del projecte de commemoració del 125è aniversari del naixement del roserista Pere Dot, és la recuperació del seu patrimoni vegetal i d'altres hibridadors
El passat estiu ens ha arribat des del parc Europa Rosarium d’Alemanya, material vegetal per prosseguir el desenvolupament del programa de recuperació de rosers de Pere Dot i la seva família i de diferents obtentors espanyols. L’any 2013 ens ha enviat una partida de mitja dotzena de rosers, completant així, pràcticament, l’enviament de la seva col·lecció de rosers d’obtentors catalans i d’altres territoris d’Espanya.
Per altra banda, des del roserar Joaquin Ortiz de Madrid ens ha enviat una mitja dotzena de rosers i al roserar del Parc Cervantes de Barcelona vàrem recollir una vintena més de varietats.
En aquest moment al Roserar de Dot i de Camprubí hi ha plantades 120 varietats de rosers.
Per primer cop hem entrat en col·laboració amb el Roseto Botanico Carla Fineschi de la Caviglia, Italia, que disposa d’una col·lecció d’una vuitantena de varietats d’obtentors del nostre país.
Tots els rosers recuperats fins ara estan ja plantats al Roserar de Dot i de Camprubí i l’any 2014 de nou plantarem noves varietats durant el mes de març.
Des de l’Associació creiem que amb l’arribada de 77 rosers i la que preveiem que arribarà aquest l’any, pràcticament tindrem el 95% de la col·lecció del Roserar plantada o en procés de reproducció. La nostre intenció és que l’any 2015 puguem donar per completada la col•lecció del Roserar de Dot i de Camprubí.

Girona rep la primavera amb el Festival Girona, Temps de Flors, sens dubte l'esdeveniment més internacional de la ciutat. Girona, Temps de Flors és bellesa en estat pur, excel·lència creativa, art i artesania, diàleg constant entre creador i espectador, diversitat de llenguatges artístics i espectacle visual. La idea continua sent la mateixa: posar en valor el patrimoni monumental i històric de la ciutat a través de les flors i de l'art.
Girona, Temps de Flors és un festival dels sentits, de les emocions, dels sentiments; una proposta oberta perquè tothom hi trobi la seva particular lectura, en una ciutat que, més que mai, vol ser amable i acollidora.

El projecte de Vila Florida a la UBIC de Llinars del Vallès consisteix en el fet que tots els socis que vulguin de la nostra associació (70 aprox), tots ells comerços o comerciants, exposin a l'entrada del seu comerç un element florit. Hi ha dues opcions a escollir pels comerciants:

1) Arbre de fusta (que vam fer servir per al Nadal del 2014), on a les seves branques pengen cistellets petits de vímet, que contenen un gerro amb flors, i al peu de l'arbre hi ha un Eure que puja per les branques.

2) Cistell de compra (de vímet), penjat a les faroles d'enfront dels comerços, on al seu interior hi ha dos-tres amb flors.

Els Alocs som una escola de recent posada en funcionament que hem estrenat edifici definitiu fa poc més de dos cursos. Des dels inicis teníem molt clar que volem fomentar un model d’escola verda i sostenible. Per això amb la col·laboració de famílies, alumnes i mestres, hem habilitat diferents zones enjardinades, l’entrada de l’escola, el jardí de plantes aromàtiques, el jardí de flors, el jardí vertical i l’hort. Hem redactat un pla de cohesió ambiental on es concreten les actuacions per integrar la dimensió ambiental en el currículum i en la gestió del centre a curt i llarg termini. Seguirem treballant amb la il•lusió d’ajudar a construir una societat compromesa amb el seu entorn natural i social.

La proposta consisteix en resoldre la formalització d’una Rambla que per la secció insuficient ha quedat obsoleta per al passeig dels ciutadans i es trobava ocupada per vehicles mal aparcats. Mitjançant la creació de línies de vegetació uniforme que sorgeixen entre el formigó tintat d’oxid de ferro s’aconsegueix dotar a l’espai d’un caire megafòrbic, que convida ala contemplació i a un passeig seré i relaxat .

La intervenció consisteix bàsicament en generar unes escletxes a un paviment de formigó continu on s'instal·len una serie de plantes d'espècies colonitzadores perfectament adaptades a l'espai urbà i ambient assolellat. Són plantes dures, de floracions i cromatisme marcat que es desenvolupen sense la competència d'altre plantes oferint una imatge molt vistosa durant tot l'any.

Les plantacions estan regades per un reg gota a gota, es col·loca tela antiherbes per evitar l'aparició de males herbes i s'acaba cobrint amb graves de colors diferents cada línia o escocell.

Amb un mínim manteniment de segues anuals i neteges periòdiques l'espai es manté inalterable amb el pas de temps.

ESCOLA BRESSOL CASPOLINO GUANYA UN EXEMPLAR DE "PAGESOS DE CIUTAT"!!!!!!
A l'escola Bressol Caspolino, vem fer un plantejament amb l'equip i la comunitat educativa per fer el pas de la transformació del pati en un espai de bellesa i olors... La bellesa de fer, de decidir el que volem i de construir entre tots un projecte comú on els infants puguin gaudir d'un espai ple de vida.
L'espai està en plena transformació, després de presentar el projecte a les famílies es vam organitzar per comissions de jardí, va ser tot un èxit. Moltes de famílies i educadores van aportar materials ,van dedicar tot el mes de gener a cavar, plantar, polir, construir... donar lloc a l'espai exterior com bé es mereixen els infants.

És a l'Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, durant la festivitat del Corpus, amb el tradicional "L'ou com balla".

Al pati de l'institut tenim una buguenvíl·lea immensa que quan floreix és espectacular.