“Revitalitzar els espais verds” Institut Pere Ribot

Tot productes de l’horta mediterrània que hem plantat en petites quantitats i que han tingut una funció bàsicament formativa.
D’altra banda, hem acondicionat 2 espais per a herbes aromàtiques entre les que hem plantat: menta, espígol, farigola, farigola llimonera, alfàbrega, romaní, maria lluïsa, orenga, melisa, espornellac, julivert, camamilla, sàlvia, etc.
També hem acondicionat 3 espais amb presència bàsicament de plantes amb flor on destaquen: 21 margarides, 4 rosers, anèmones, narcisos, aloe vera, hibiscus, dàlies, gladiols, etc.
En els espais perimetrals del centre, i per tal de millorar l’estètica de les valles hem plantat: 10 arbustos perimetrals (tipus coprosma repens i boix comú), per tal de fer un mur natural i 12 plantes perimetrals trepadores (tipus podranea ricasoliana i solanum jasminoies).
En una zona més ombrívola i de més difícil reg i que estava desaprofitada s’han transplantat 13 arbres aliniats (3 cirerers, 4 alvocaters i 6 nesprers).
Finalment, i per tal de completar l’estètica dels espais hem transplantat també encara més arbres i arbustos: 2 palmeres, 4 llimoners, 5 nesprers, 4 alvocaters, 6 cirerers, 1 albercoquer, 3 mandariners xinesos, 1 mandariner, 1 olivera, 1 lilà, 1 presseguer, 1 pomer, 1 perer i 1 gerdera.

Manteniment i residus
El manteniment dels nostres espais es realitza gràcies al treball de l’alumnat de les classes de l’assignatura optativa de jardineria de 2n i de 3r d’ESO, de la professora que imparteix l’assignatura esmentada i de 3 persones treballadores del centre que aporten hores de treball per al manteniment dels espais.
En un intent de tendir a l’autosuficiència (tant econòmica com ecològica), fem servir una planificació que implica:
– Generació dels mínims residus. Generem compost natural 100% que té l’orígen en els residus vegetals dels nostres propis espais verds i d’aportacions de brossa orgánica vegetal realitzada per l’alumnat de l’assignatura. Disposem actualment de 3 compostadors de jardí, i d’1 vermicompostador. D’aquesta manera podem transformar i reaprofitar els residus orgànics, i així, d’aquesta manera, pràcticament no generem residus, millorem la qualitat de la terra i millorem el creixement de les plantes.
Igualment, les branques gruixudes que no serveixen per fer compostatge, les fem servir com a delimitadors naturals de les diferents zones dels nostres espais (zona d’aromàtiques, zona de flors, etc…).
Tot i així hi ha moments on la poda ha estat molt abundant i generem més residus dels que podem reciclar. En aquestes ocasions l’Ajuntament es fa càrrec de la retirada i reciclatge dels residus orgànics.
– Pel que fa al reg. L’aigua la treiem de la xarxa pública (aixetes del propi Institut). El reg dels bancals per a productes hortícoles, l’hem acondicionat per tal d’aconseguir un gran estalvi d’aigua i una millora del creixement de la planta. Hem instal·lat, en els dos espais principals, un reg per exudació que inclou: 3 programadors, 9 distribuïdors i 22 línies de 8-10 metres aproximadament de canonada tèxtil exudant.
Tot i així hi ha espais que cal regar amb manguera (zona d’aromàtiques i zones de flors). Pel que fa als arbres intentem que s’adaptin a la climatologia i humitat de la zona i intentem fer-ne molt poc reg (pràcticament nul a l’hivern i una mica més intens a l’estiu).
Cal destacar que en les zones d’hort incorporem palla als bancals, cosa que ens ajuda a què creixin menys plantes no desitjades i a conservar la humitat i d’aquesta manera optimitzar encara més la despesa d’aigua.
Finalment indicar que la programació de reg (cops al dia que hi ha reg, i minuts que es rega cada cop) es modifica segons l’estació de l’any, en funció de la necessitat de la planta, i en funció de l’hora del dia). També en el reg amb manguera es tenen en compte aquests paràmetres.
– Plagues i malalties. La planificació dels nostres espais impliquen la necessitat de dur a terme pràctiques ecològiques. És per això que intentem crear un ecosistema que s’adequi als hàbitats dels insectes i que aquests proliferin per tal d’aconseguir el màxim equilibri possible i que sigui aquest equilibri el principal regulador de plagues i malalties. En aquests moment tenim en projecte la construcció de diferents « hotels d’insectes ».
Tot i així hi ha hagut moments que s’han produït puntes de plagues i malalties que hem hagut de combatre amb mètodes més directes. En tots els casos hem estat molt estrictes amb la no utilització de mètodes no ecològics.
En aquests anys hem tingut presencia de pugó i mildiu. Hem realitzat intervencions de tipus prevetiu (ruixar amb infusió d’ortiga, de cua de cavall, de consolda, amb estracte d’all, amb llet, …). I també ens hem vist obligats a realitzar intervencions més directes, esporga i neteja de les plantes amb pugó, i ruixar tomaqueres amb coure (amb certificació i intensitat ecológiques).